Parlem amb la Irupé Muñoz i la Luna Gherscovici, directores de ‘Som Resistència’, Premi del Jurat en la IV edició del Dona’m Cinema, sobre la lluita per l'avortament a l'Argentina i què implica per a elles ser realitzadores feministes.

Com va sorgir la història de 'Som Resistència'?

‘Som Resistència’ sorgeix com un projecte per a una càtedra universitària, sent nosaltres estudiants de cinema i televisió en la Facultat d'Arts de la Universitat Nacional de Còrdova, a la província de Córdoba, Argentina. Des del començament el nostre objectiu va ser comptar alguna cosa que representés el context històric-polític que estàvem travessant a l'Argentina, respecte a la lluita per l'Avortament Legal. A més, sempre que parlem de lluita pels drets humans al nostre país, és impossible no pensar en les Àvies i Mares de Plaza de Mayo, pels qui sentim una enorme admiració i afecte.

Tenint en compte aquestes dues lluites, que semblaven aïllades al principi pel context històric en el qual ambdues es van iniciar, trobem molts punts en comú. El més notori és l'ús del mocador com a símbol, la qual cosa va ser la puntada de peu perquè desenvolupem el que avui coneixem com ‘Som Resistència’.


Com va ser el procés de creació del rodatge del vostre curtmetratge en relació a la situació de l'avortament a l'Argentina i que vau presentar un dia tan especial com el 8 de març?

Quan comencem a produir ‘Som Resistència‘, al novembre del 2018, veníem d'uns mesos intensos de lluita i carregant la desil·lusió que ens va provocar la desaprovació de la Llei d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs al Senat de la Nació. A partir d'això vam creure que era encara major la necessitat de dur a terme un curtmetratge que, en primer lloc, documentés el que havia succeït en aquestes sessions en les cambres de Diputats i Senadors, i també funcioni com a motivació a continuar lluitant pels nostres drets, com ens vénen demostrant les Àvies i Mares fa ja més de quaranta anys.

Decidim transformar tota l'angoixa i tristesa en una obra que permetés difondre, tant nacional com internacionalment, el que estava succeint a l'Argentina. Per això últim decidim estrenar ‘Som Resistència’ el 8 de març, com una aportació des del nostre lloc com a realitzadores audiovisuals, a les lluites feministes, particularment la de l'avortament legal.


Què creus que us diferencia com a realitzadores audiovisuals feministes?

Creiem que el fer cinema des de mirades feministes presenta múltiples sensibilitats i empaties a l'hora de narrar històries, no solament sobre aquelles temàtiques que ens travessen a lxs identitats feminitzades sinó sobre totes les experiències que ens constitueixen per ser sujetxs. Sostenim sempre que som en relació a otrxs. Ser feministes i realitzadores audiovisuals requereix el compromís i el respecte d'una escolta i un aprenentatge sobre les diverses maneres d'habitar aquest món, és un intercanvi de sabers i una reflexió constant sobre com arribar a representar-ho de la manera més col·lectiva en el món audiovisual. És una manera de mirar a l'univers, reconeixent-nos en el nostre temps i lloc, on lluny de fomentar a una mirada individualista, tala i monòtona busquem representar una mirada que justament ampliï mirades; que abraci la diversitat en tots els àmbits d'aquest concepte i faci del nostre món un més gran i solidari.


Què implica aquest intercanvi de sabers i reflexió?

Sostenim que la realització audiovisual feminista també implica qüestionar les formes de producció verticalistas i convencionals, plantejant processos creatius horitzontals i col·lectius, la qual cosa dóna lloc a una altra mena de narratives i representacions, no sols de dones, sinó també de lesbianes, travas, trans, persones no binàries, intersex, queer, i més. Cal destacar que en aquestes lògiques verticalistas és on s'han comès diferents tipus d'abusos per part d'homes cis, per la qual cosa el nostre desig és trencar amb això i, de la mà, derrocar al patriarcat audiovisual.

Com descriuries l'experiència de participar en Dona'm Cine en una frase curta?

Participar en Dona’m Cine és l'oportunitat de teixir xarxes al costat de distintxs artistes de tot arreu del món amb una perspectiva feminista i plural. És conèixer retrats, representacions i lluites que ens constitueixen com sujetxs habitants d'aquest planeta. És una abraçada entre hermanxs que ens encoratja a continuar exigint, a través de l'art com a eina transformadora, un món més just on càpiguen totes les nostres mirades.