Aquest 8 de març de 2021, Entrepobles, entitat organitzadora del Dona’m Cine, fa una crida a la participació i la lluita amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Compartim el seu manifest:
#8M2021 Juntes i Diverses, als carrers (sempre amb seguretat covid)
Durant l'any 2020, la irrupció de la pandèmia del Covid19, ha arribat a les nostres vides, i als territoris de tot el món, ocasionant al nostre voltant un panorama de dolor, mort i por que ha transformat profundament les nostres relacions.
En aquest desastre com en totes les crisis, estem sent les dones, i especialment les es troben en situació de major vulnerabilitat, els qui més han sofert les conseqüències d'aquesta pandèmia, i la seva gestió en els diferents àmbits.
La pandèmia ha donat nous aires al patriarcat i al capitalisme per a tornar a ficar-nos a casa, posant el fre de mà a les múltiples i massives mobilitzacions de carrer dutes a terme per les dones. En aquestes cases en les quals a més de la distància social, hem hagut de sofrir la pressió sobre les nostres espatlles, de les cures familiars, de l'atenció a l'educació de filles i fills, i suportar en molts casos amb més força, la violència domèstica i la convivència amb el maltractador.
A tot això se li uneix la precarització dels treballs exercits per dones. En primera línia, han estat les companyes sanitàries, les professionals de l'assistència domiciliària, les treballadores del camp immigrants en la seva majoria, professores, caixeres de supermercats, de l'hostaleria, entre altres sectors essencials, els qui han vist minvats els seus ingressos i perillar els seus llocs de treball amb acomiadaments i tancaments i en molts casos amb cap o escassos mitjans de protecció sanitària.
Enmig de tot aquest caos, i d'emergència, urgia la regularització de les persones migrants que viuen al nostre país i que han estat sofrint condicions extremes d'amuntegament i de vida en els treballs del camp (cuidant la nostra sobirania alimentària) o en els treballs d'ajuda domiciliària i atenció a persones majors. La petició de regularització duta a terme per centenars d'entitats, amb una gran campanya de recollida de signatures, intervenció en el Congrés dels Diputats, etc. va ser rebutjada pel Govern.
Aquestes situacions de precarietat no han estat acompanyades per polítiques públiques per al rescat de les persones com és l'exemple de l'escassa i minsa aplicació i desenvolupament de l'Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.
No volem oblidar-nos de les dones i homes majors, que s'han vist abandonats a la seva sort-mort, en les residències d'ancians, amb total impunitat i denigrant els seus drets bàsics d'una vida i una mort dignes. Ara s'ha vist la crueltat d'aquest negoci, que durant molts anys ha pastat fortunes a costa de la vulnerabilitat, i amb el consentiment de les institucions que ho han permès, externalitzant aquests serveis públics essencials a empreses “voltors”, i no han pres les mesures necessàries i urgents, abans, durant, o després de l'emergència.
També mirem amb molta preocupació, la situació que sofreixen a Amèrica Llatina, les nostres companyes Defensores del Territori, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l'extractivisme voraç de les transnacionals, de connivència amb els governs de torn.
Al nostre al voltant, també són moltes les dones i homes dels barris empobrits, que estan sofrint l'extractivisme de les empreses elèctriques, que enmig d'aquesta crisi terrible, han deixat sense llum a milers de persones a la Canyada Real i en altres Canyades Reals que existeixen en el nostre territori, i al SUD (entre altres comunitat indígena urbana de Cantagallo de Lima-Perú) amb les institucions incapaces de solucionar aquesta emergència i altres emergències socials i empobriment que han sorgit en l'aturada de les petites empreses o mercats locals informals.
En aquest dolorós context, s'aproven els Fons del Pla de Recuperació Europeus (anomenats Next Generatión UE) amb 140.000 milions d'euros, que lluny de prioritzar l'atenció a les persones, sota el criteri de potenciar la transició verda i digitalització, tornen a posar el centre de les ajudes en grans empreses com Repsol, Ferrovial, Telefónica, ACS, Endesa, o el Corte Inglés, les prioritats de negoci del qual i vulneració de drets, coneixem àmpliament.
No obstant això, enfront de tot aquest dolor, molts grups de dones s'han organitzat en els barris, a les ciutats, o en el camp, amb accions solidàries, de suport mutu, amb olles comunes, repartiment d'aliments i abric a persones “sense sostre”, atenció a les persones vulnerables, treballs comunitaris, oferint solucions i denunciant la falta d'atenció i l'abandó de les diferents administracions.
En aquest difícil temps, són molts els debats i trobades en línia organitzades per grups i associacions de dones a tot el món, tractant de plantejar propostes davant els grandíssims reptes que els Moviments feministes tenen per davant. Les respostes feministes contra el sistema capitalista, patriarcal, colonial i racista en la defensa de la vida de les persones, del planeta i de tots els éssers vius i la necessitat d'establir aliances i suport en uns feminismes internacionalistes, són algunes de les idees prioritàries i la solidaritat com a eix fonamental per a construir una vida més humana i vivible.
En l'estat espanyol, existeixen postures divergents i trobades, entre els diversos col·lectius feministes, en temes com la prostitució/treballo sexual, o la transsexualitat, que no afavoreix res el diàleg col·lectiu, la diversitat i el pluralisme dels cossos, les experiències i els feminismes. Els reptes i alternatives davant aquesta crisi sense precedents en què ens trobem, plena d'incerteses i abismes, ens han de fer mirar amb amplitud les nostres lluites i propostes davant la precarització, les violències i els nous atacs als drets i les vides de les dones. En cap cas podem permetre'ns agreujar la marginalització d'alguns col·lectius de dones més discriminats, l'avanç en drets per a unes que no sigui a costa de reculades per a unes altres.
Aquí estem un nou 8 de març, disposades a continuar denunciant la contradicció entre el capital i la vida, i exigint com sempre, i més que mai, LA VIDA DE LES PERSONES I EL PLANETA EN EL CENTRE:
-
Fi a la impunitat de les morts i desaparicions de Defensores del Territori.
-
Que se suspenguin tots els projectes denunciats per les defensores de drets humans i ambientals, especialment els d'empreses espanyoles
-
Politització del treball de cures, perquè deixi de recaure sobre les vides de les dones.
-
Compliment dels drets humans i el qüestionament de l'actual sistema de fronteres.
-
Regularització de les persones immigrants que resideixen al nostre país
-
Integració de les treballadores de la llar i les cures al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets laborals. No més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball i la ratificació del Conveni 189 del OÏT.
-
Enfortiment dels serveis bàsics de salut, educació, i habitatge destinant fons per a la prevenció i l'emergència.
-
Per un model social equitatiu i just que acabi amb la desigualtat social i de gènere en la nostra societat.
-
Que es destinin recursos per a dignificar la vida, ens només en les etapes juvenils de formació i productives, també fins a la fi dels seus dies, les seves cures, atencions i respecte i reconeixement per tota la societat
-
Que els fons europeus prioritzin l'atenció a les persones i no a les empreses.
-
No a les retallades en drets i als acomiadaments.
-
Llibertat d'expressió en totes les seves manifestacions
Els nostres lemes:
-ACTIVISTES PER LA VIDA
-JUNTES, DIVERSES I PER TOTES
-TOTES LES VEUS, TOTES
-FEMINISMES AMB TOTES
-CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA
-JUSTÍCIA SOCIAL I AMBIENTAL
-POLITITZAR ELS CUIDATS
-PLURALITAT i DIVERSITAT PER A LA NOSTRA ACCIÓ
-CAP DONA ÉS IL·LEGAL
-REGULARITZACIÓ IMMIGRANTS JA
-CONTRA LA MILITARITZACIÓ DE LA VIDA
-ECONOMIA FEMINISTA PER A la VIDA
-COMBATIVES CONTRA LA POBRESA
-COMBATIVES PER LA DIGNITAT
-REBEL·LIES FEMINISTES DIALOGANTS
-CONTRA LA POBRESA FEMENINA
-LES CURES BEN SOCIAL
-LES DONES EMPOBRIDES, PRIMER
